Top 10 tendències en nous productes alimentaris

Top 10 tendències en nous productes alimentaris

Cap a on va el sector alimentari? Quins productes ens oferirà properament? Cap a on dirigeixen els esforços innovadors les empreses del sector? A continuació podeu trobar 10 punts que intenten donar resposta a aquestes preguntes i que, a partir de l’anàlisi del mercat actual, permeten veure cap a on es dirigeix el sector

1. Prou llençar menjar!

Es calcula que cada any a Espanya es llencen unes 7.000 Tones de menjar. Aquest fet impactant té connotacions morals i socials, sobretot si es té en compte que actualment els índexs de pobresa arriben fins al 30%. També té connotacions ecològiques, tenint en compte la quantitat de matèria primera, energia i aigua que cal per produir, envasar i transportar el menjar que finalment es llença. Les empreses no són impermeables a aquesta realitat i per això busquen maneres de reduir-ho mitjançant envasos més petits arribant en certs casos a les unidosis i innovant en tècniques de conservació dels aliments que permetin mantenir els aliments en condicions òptimes durant més temps.

2. Confieu en nosaltres

Casos com l’aparició d’E. Coli en cogombres, l’escàndol de la carn de cavall  i d’altres similars tenen un gran impacte en els consumidors, que reaccionen reduint el nivell de confiança depositat en els productes i les empreses productores. Les empreses han de reforçar aquesta confiança generada per poder mantenir la demanda dels seus productes. Millorar aspectes com la traçabilitat dels productes i la transparència en els missatges comercials pot contribuir a mantenir i incrementar la confiança dels consumidors. Les empreses que transmeten aquesta confiança assoleixen un gran avantatge competitiu.

3. Plaers simples

Sense cap mena de dubte l’alimentació és una font de plaer. Com ha comentat recentment el Xef mundialment famós Ferran Adrià en una entrevista, el luxe culinari és poder menjar el que et ve de gust en un moment concret. Les empreses que són capaces de crear un producte que produeixi aquest plaer en el consumidor, tenen garantit l’èxit produeixin cafè, dolços, pernil ibèric o qualsevol altre producte.

4. Compte amb els petits!

Cada cop en més sectors de la indústria alimentària apareixen productes exitosos produïts per empreses petites o mitjanes que no tenen els complexos ni les inèrcies de les grans multinacionals. La democratització de la tecnologia tant productiva com de màrqueting fa que siguin capaces d’ ésser competitives respecte empreses molt més grans. A més a més solen oferir uns productes amb molta personalitat i a vegades trencadors. Un exemple paradigmàtic d’aquest fet és l’evolució del nombre i tipus de productors de cervesa als Estats Units. Al 1980 hi havia en tots els EUA només 89 productors de cervesa, al 1994 eren 537 i a l’any 2012 la xifra va arribar als 2.300. Actualment es calcula que hi ha més de 3.800, en la seva majoria són petits productors locals. Les empreses grans han d’estar atentes a aquests nous “players” que ofereixen als consumidors productes menys estandarditzats i més originals.

5. La salut entesa globalment

En els darrers anys L’EFSA ha regulat fortament els beneficis nutricionals concrets o “active health claims”. Moltes empreses no han sigut capaces de demostrar la causa-efecte de determinats components dels seus productes. Finalment algunes han desistit d’obtenir aquest reconeixement davant dels costos que representen els estudis científics i clínics necessaris. S’ha detectat un gir en l’estratègia d’aquestes empreses que ara busquen transmetre missatges més genèrics i ambigus sobre la salut. Missatges com “et farà sentir bé” i similars aconsegueixen que els consumidors identifiquin el producte com a saludable sense haver de passar pels estrictes controls de l’EFSA.

6. Superaliments (o això diuen)

De tant en tant surten a la llum (o es redescobreixen) productes que acumulen una gran quantitat de propietats beneficioses. Un exemple significatiu serien les baies de goji. Aquests superaliments acaparen una gran atenció mediàtica en un temps més o menys breu i es converteixen en un ingredient a incorporar en una gran quantitat d’altres productes per mirar d’aprofitar la seva popularitat. Actualment estan marcant tendència els següents aliments: La carxofa, la xirivia, els maquis, el cacau. Estar atent a aquestes tendències és important per a les empreses del sector, que poden aprofitar la popularitat durant un temps concret d’aquets productes i els seus derivats.

7. La fortalesa del Híbrid

És una tendència actual el combinar dos productes ben diferenciats que tenen el seu propi mercat per obtenir un producte que ofereixi noves sensacions als consumidors. L’Èxit aclaparador dels “cronuts”, una combinació de cruassant i dònut,  o iniciatives de co-branding de productes com la xocolata Milka combinada amb productes com les galetes Oreo són proves d’aquesta tendència a l’alça.

8. Millor amb proteïnes

En determinats països la presència de proteïnes als aliments té un gran efecte en els consumidors que relacionen directament les proteïnes amb propietats interessants. Els productes proteics s’associen (tot i que no ho sosté així l’ EFSA) a un efecte saciant i nutritiu formant part especialment de productes destinat a nens, gent gran, esportistes, vegetarians, etc. Aquest efecte és més remarcat en  productes làctics, font habitual de proteïnes.

9. Estratègies discretes

Hi ha un seguit de components o ingredients poc saludables que de manera lenta però constant es van reduint dels productes oferts per la industria. És el cas concret dels greixos saturats, el sucre o la sal. La quantitats d’aquests components s’ha reduït en els darrers anys i molts productors ho tenen en compte a l’hora d’actualitzar els seus productes.

10. Alternatives per a tothom

El perfil dels consumidors actuals obliga a tenir en compte nínxols de mercats formats per consumidors que, de manera activa, seleccionen productes ecològics o bé lliures de determinats elements comuns als productes més habituals. És el cas de productes sense gluten, lactosa (aquests productes s’estan obrint mercant fins i tot en consumidors sense problemàtiques associades) o bé lliures de elements com colorants o edulcorants. 

Afegeix un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies